obstinar-se

Accessory
Etimologia: del ll. obstinare, íd., der. de l’inusitat *stanare, i aquest, de stare 1a font: 1696, DLac.
Body
verb pronominal Mantenir-se ferm en una resolució, un propòsit, una opinió, etc. S’obstina a negar-ho. Obstinar-se en l’error.