■ obstruccionisme

Partició sil·làbica: obs_truc_ci_o_nis_me
Etimologia: de obstrucció
    masculí ciències polítiques
  1. Actitud dels qui practiquen l’obstrucció política.
  2. Mètode d’obstrucció emprat per les minories parlamentàries per tal de fer ajornar l’aprovació d’una llei o disposició sobre la base d’una aplicació estricta dels reglaments interns parlamentaris o fent llarguíssimes intervencions orals.