■ obtestació

Partició sil·làbica: ob_tes_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. obtestatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XV
femení retòrica Figura retòrica mitjançant la qual hom posa per testimoni d’una cosa afirmada els homes, els objectes inanimats, Déu, la natura, etc.