■ obturació

Partició sil·làbica: ob_tu_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. obturatio, -ōnis, íd. 1a font: 1888, DLab.
    femení
    1. Acció d’obturar;
    2. l’efecte.
  2. odontologia Acció d’obturar una dent.
  3. patologia Tancament d’un orifici o conducte per un cos estrany que s’hi ha introduït.