■ obturador
| | obturadora

Etimologia: de obturar 1a font: 1888, DLab.
  1. adjectiu Que serveix per a obturar.
  2. masculí
    1. Allò que obtura o tapa una obertura.
    2. armament Junta disposada entre el canó i la culata d’una arma de foc, especialment d’una peça d’artilleria, per tal d’evitar la fuita dels gasos originats per la combustió de la càrrega de projecció.
    3. cinematografia Dispositiu que en la càmera cinematogràfica impedeix l’arribada de la llum a la superfície sensible en el lapse durant el qual el mecanisme d’arrossegament de la pel·lícula la fa córrer entre dos fotogrames consecutius.
    4. fotografia Dispositiu que en la càmera fotogràfica regula el temps d’exposició de la superfície sensible a la llum.
    5. tecnologia Dispositiu emprat per a tancar un recinte o una conducció o per a interrompre la comunicació entre dos recintes o entre dues conduccions com ara les aixetes i les vàlvules.