obús

Accessory
Etimologia: del fr. obus, íd., de l’al. Haubitze, íd., i aquest, del txec houfnice ‘catapulta’ 1a font: 1803, DEst.
Body
    masculí
  1. armament
    1. Peça d’artilleria d’ànima estriada, destinada a llançar projectils amb trajectòria de tir més corba que el canó i menys que el morter.
    2. Granada, projectil, d’artilleria.
  2. automòbil, automobilisme Obturador de la vàlvula d’un pneumàtic.