■ obvenció

Partició sil·làbica: ob_ven_ci_ó
Etimologia: del ll. obventio, -ōnis, íd. 1a font: 1344, Ord. P. III
    femení
  1. Avantatge, profit, eventual.
  2. Utilitat fixa o eventual, a més del sou de què hom gaudeix, autoritzada per als empleats de duanes.