obventici
| | obventícia

Accessory
Etimologia: del ll. obventicius, -a, -um ‘accidental’ 1a font: s. XIX
Body
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a l’obvenció.
  2. especialment Dit d’un avantatge, un guany, un profit, etc., inesperat, vingut eventualment. Aquell heretatge obventici el va salvar de la fallida.