■ ocasional

Partició sil·làbica: o_ca_si_o_nal
Etimologia: de ocasió 1a font: 1839, DLab.
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a l’ocasió o a una ocasió.
  2. Que és ocasió d’alguna cosa, d’algun esdeveniment.
  3. causa ocasional filosofia
    1. Ocasió.
    2. En l’ocasionalisme estricte, consentiment o negativa atorgats per l’ésser humà a la intervenció de Déu, l’acció directa i contínua del qual és l’única i veritable causa de la producció de qualsevol efecte.