occipital

Accessory
Etimologia: de occípit 1a font: 1803, DEst.
Body
    anatomia animal
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’occípit.
  2. masculí Os pla, de forma romboidal, el més dorsal i més caudal del crani, que presenta un gran forat que comunica la cavitat craniana amb el conducte raquidi.