■ oceànic
| | oceànica

Partició sil·làbica: o_ce_à_nic
Etimologia: de oceà
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’oceà o al déu grec Oceà.
  2. adjectiu i masculí i femení D’Oceania.
  3. masculí lingüística Grup de les llengües oceàniques, dit també orientals, que constitueix una subdivisió de la família lingüística austronèsica.
  4. llengües oceàniques lingüística Grup de llengües de la família austronèsica parlades a les illes d’Oceania des de Nova Guinea fins a Hawaii.