■ ocellaire

Partició sil·làbica: o_ce_llai_re
Etimologia: de ocell 1a font: s. XX, Ruyra
    masculí i femení
  1. Persona que es dedica a caçar ocells vius.
  2. Persona que es dedica a la cria d’ocells.
  3. Venedor d’ocells.