■ oclusió

Partició sil·làbica: o_clu_si_ó
Etimologia: del ll. occlusio, -ōnis, íd. 1a font: 1909
    femení
    1. Acció d’ocloure;
    2. l’efecte.
  2. fisiologia animal i patologia
    1. Tancament de les vores d’una obertura natural, com la dels llavis o la de les parpelles.
    2. Obliteració.
    3. oclusió intestinal ili 2.
  3. fonètica, fonologia Tret articulatori que consisteix en una interrupció completa del corrent fònic en un punt qualsevol de les cavitats supraglòtiques i fins i tot infraglòtiques, en algunes llengües.
  4. metal·lúrgia i química física
    1. Bombolla oclusa, bufat.
    2. Fenomen consistent en la dissolució de gasos en metalls que origina composts intersticials.
    3. química analítica Inclusió d’anions o cations estranys en el si d’un precipitat a causa del creixement massa ràpid d’aquest.
  5. meteorologia Mecanisme d’elevació d’aire calent que s’esdevé en un cicló.