■ ocurrent

Etimologia: del ll. occurrens, -ntis, participi pres. de occurrĕre ‘ocórrer’ 1a font: 1462
    adjectiu
  1. Que ocorre.
  2. Dit de la persona que sovint té ocurrències. Una actriu molt ocurrent.
  3. Que denota enginy i gràcia. Un comentari ocurrent.