oferta

Accessory
Etimologia: fem. substantivat del participi de oferir, ofert 1a font: s. XIII, Vides
Body
    femení
    1. Acció d’oferir o d’oferir-se, oferiment. Fer una oferta. Acceptar, rebutjar, una oferta. L’oferta de candeles en uns funerals.
    2. oferta pública d’adquisició [sigla OPA] economia Operació de compra d’una societat cotitzada en borsa mitjançant una apel·lació pública per la qual el comprador proposa als accionistes la compra d’una part o de la totalitat de les seves accions a un preu fix, superior a la cotització borsària.
    1. Coses que es presenten i es donen al sacerdot com a sacrifici expiatori o per a contribuir a les despeses del culte.
    2. Cerimònia d’aquesta presentació durant la missa. Pans per a les ofertes del dia dels Morts.
  1. dret civil Proposició unilateral que una persona fa a una altra per establir un contracte.
  2. economia
    1. Quantitat de productes que concorren en un mercat per ésser venuts, en un moment determinat. La llei de l’oferta i la demanda.
    2. Mercaderia que hom ofereix a més bon preu. He comprat roba d’oferta.