■ oficiós
| | oficiosa

Partició sil·làbica: o_fi_ci_ós
Etimologia: del ll. officiosus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
    1. Que es manifesta sol·lícit a ésser útil a un altre, servicial.
    2. Dit de la mediació benèvola d’un tercer.
    1. Que prové d’una autoritat, etc., però sense caràcter oficial.
    2. Que expressa el pensament del govern sense ésser oficial. Aquesta comunicació només és oficiosa. Un diari oficiós.