■ ofuscació

Partició sil·làbica: o_fus_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. offuscatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció d’ofuscar o d’ofuscar-se;
    2. l’efecte.
  2. Confusió de les idees que pot produir efectes en l’ordre penal, quan dona lloc a obcecació.