■ ogiva

Etimologia: del fr. ant. augibe, després ogive, cat. ant. giva (s. XIV); en fr. sembla procedent del cast. aljibe (bóveda de aljibe), i aquest, de l’àr. vg. i dial. *al-ǧibb, àr. al-ǧubb ‘pou, cisterna’ 1a font: s. XIV
    femení
  1. arquitectura Arc acabat en punta en què els costats són dos arcs de cercle còncaus i simètrics que s’uneixen formant un angle curvilini.
  2. estadística Gràfic d’una distribució de probabilitat logística, que correspon a fenòmens que creixen proporcionalment al valor obtingut però amb un límit finit no assolible.
    1. tecnologia Forma geomètrica de revolució el contorn de la qual és format per dos arcs que s’uneixen en llur extrem.
    2. aeronàutica Proa d’algunes aeronaus, de forma ogival.
    3. armament Part davantera d’un projectil.
    4. astronàutica Part frontal d’un coet de sondeig o d’exploració espacial.
    5. ogiva nuclear armament Cap nuclear.