■ oimés

Partició sil·làbica: oi_més
Etimologia: d’una errònia interpretació de l’ant. huymés ‘d’avui més, d’ara endavant’, on huy fou pres per oi2
    adverbi
  1. Sobretot, fonamentalment. Els límits de les parcel·les són incerts, oimés si hom té en compte que no hi ha fites.
  2. A més. I em plau oimés saludar el públic reunit aquí. Oimés, aquesta ciència ensenya que l’ésser humà és lluny de dominar la natura.