■ oir

Partició sil·làbica: o_ir
Etimologia: del ll. audīre, íd. 1a font: s. XIII, Desclot
    verb transitiu
  1. Percebre amb el sentit de l’oïda; sentir. Oíem el so de les campanes.
  2. dret Admetre l’autoritat judicial (peticions, raonaments o proves de les parts) abans de dictar la resolució.
  3. oir missa Assistir a missa, ésser-hi present.