■ olla

Etimologia: del ll. olla, íd., del ll. ant. aula/aulla ‘pati; atri; olla’ (v. aula) 1a font: 1162
    femení
    1. Vas rodó de terrissa o de metall, ventrut, generalment amb dues nanses, que serveix per a cuinar, fer bullir un líquid, etc.
    2. Nom de certs menjars cuinats amb olla, especialment el que es fa bullint carn i verdures.
    3. capellà de missa i olla Capellà de pocs estudis i sense càrrecs de responsabilitat.
    4. ésser de l’olla Ésser dels qui governen, manegen un afer, etc.
    5. ésser (una cosa) una olla Haver-hi molt desordre, manca d’organització, etc.
    6. ésser (o semblar) una olla de grills Haver-hi, en un lloc, un gran xivarri, perquè tothom parla alhora.
    7. estar fet (algú) una olla Pensar, obrar, etc., absurdament.
    8. fer bullir l’olla Guanyar prou per a alimentar-se.
    9. no poder-ne tirar cap tros a l’olla No treure’n, d’una cosa, gens de profit material.
    10. olla de pressió (o olla exprés) Olla que hom pot tancar hermèticament, proveïda d’una vàlvula de seguretat, en la qual hom pot elevar l’aigua a un grau de temperatura superior al de l’ebullició a l’aire lliure.
    11. olla que no has de menjar, deixa-la cremar Refrany que recomana la despreocupació o la indiferència davant coses que no ens afecten o no ens aporten cap guany.
    12. treure faves d’olla Experimentar una gran millora algú que ha estat malalt o que s’ha trobat en mala situació econòmica.
  2. Gorg.
  3. Raconada rodonenca de la costa o vorera de la mar.
  4. joc de trencar l’olla jocs d’entreteniment Joc popular d’infants consistent a trencar una olla de terrissa penjada en un cordill entre dos pals.
  5. olla dels pobres Pràctica caritativa que tenia lloc a les ciutats, pobles, convents, en període de fam o escassetat.