■ omissió

Partició sil·làbica: o_mis_si_ó
Etimologia: del ll. omissio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Torcimany
    femení
    1. Acció d’ometre;
    2. l’efecte. Pecar per omissió. Salvant error o omissió.
  2. La cosa omesa. Cal repassar algunes omissions.
  3. dret penal
    1. Infracció penal esdevinguda en deixar de fer voluntàriament el que és manat de fer per la llei.
    2. omissió de socors Delicte consistent a no auxiliar una persona desemparada i que es troba en greu i manifest perill, quan hom pot fer-ho.
  4. pecat d’omissió cristianisme i religió Transgressió de la llei divina consistent a negligir de fer allò que calia.