■ opi1

Etimologia: del ll. opium, i aquest, del gr. ópion, íd., der. de opós ‘suc; suc del cascall’ 1a font: s. XIV
masculí farmàcia, indústria farmacèutica Exsudat, dessecat a l’aire, obtingut fent incisions transversals en les càpsules verdes del cascall (Papaver somniferum), que és emprat com a narcòtic.


Vegeu també:
opi2