■ oposar

Etimologia: calc del ll. opponĕre, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb
  1. transitiu Posar una cosa davant d’una altra per fer-li obstacle, combatre-la, contrastar-la. Les naus que l’enemic podia oposar a les nostres. Oposar una afirmació a una altra.
  2. transitiu Objectar alguna cosa a una afirmació. L’altre li oposà un grapat de bones raons.
  3. pronominal
    1. Els obstacles que s’oposen al nostre avançament. Jo no m’oposo al seu nomenament.
    2. Ésser, una cosa, contrària a una altra. Un antònim és un mot d’un sentit que s’oposa directament a un altre.