■ òptim | òptima

Etimologia: del ll. optĭmus, -a, -um, íd., superlatiu de bonus ‘bo’, der. de ops ‘riquesa, poder’, mot emparentat amb opus, -ĕris ‘obra’ 1a font: 1491
  1. adjectiu
    1. Boníssim, excel·lent. Una òptima persona.
    2. Que en la seva línia és el millor. El rendiment òptim d’un motor.
  2. masculí
    1. Realització ideal, nombre ideal, etc., per a aconseguir un objectiu determinat.
    2. economia Situació òptima no millorable, més eficient, etc., d’un subjecte econòmic a la qual arriba en decidir entre opcions alternatives. L’òptim d’empresa, de consum, de creixement.
    3. òptim demogràfic (o de població) demografia Nombre ideal d’habitants d’una zona geogràfica que permetria la millor utilització dels recursos naturals.