■ oracional

Partició sil·làbica: o_ra_ci_o_nal
Etimologia: del ll. td. orationalis, íd. 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’oració.
  2. masculí litúrgia Llibre litúrgic que conté les oracions utilitzades en la celebració de l’ofici diví.