■ oracioner
| | oracionera

Partició sil·làbica: o_ra_ci_o_ner
Etimologia: de oració 1a font: s. XIV, Eiximenis
  1. adjectiu Afeccionat a dir oracions.
  2. masculí i femení Persona que anava de porta en porta dient oracions, especialment la persona que conjurava malalties amb oracions.