■ oracle

Etimologia: del ll. oracŭlum, íd. 1a font: 1653, DTo.
    masculí
  1. història de les religions
    1. Forma d’endevinació practicada pels pobles antics, consistent en una resposta que era donada per la divinitat a la demanda sobre coses ignotes del passat, del present o del futur, o sobre la manera justa d’actuar en determinades circumstàncies.
    2. Lloc on eren donades les respostes de la divinitat. L’oracle d’Apol·lo a Delfos.
    3. Divinitat que donava l’oracle. Consultar l’oracle.
  2. figuradament
    1. Resposta, opinió, etc., considerada infal·lible.
    2. Persona que hom escolta per la seva saviesa, per la seva ciència o per la seva autoritat en alguna matèria.
  3. Bíblia
    1. Paraula de Déu, anunciada pels profetes, els apòstols, etc.
    2. oracle de Jahvè En la Bíblia, fórmula literària que sol concloure un oracle profètic introduït per Així parla Jahvè.