■ orc
| | orca

Etimologia: del ll. orcus ‘infern; divinitat infernal; la mort’ 1a font: c. 1900, Verdaguer
  1. adjectiu
    1. Dit del temps dolent, rúfol, d’una terra dolenta, inhospitalària, d’una persona carregosa, enutjosa, d’una cosa lletja, repulsiva.
    2. dialectal Esquerp.
    3. fer l’orc Fer el beneit, fer ximpleries.
  2. masculí mitologia Lloc on, segons la mitologia clàssica, anaven les ànimes després de la mort.