■ ordier
| | ordiera

Partició sil·làbica: or_di_er
Etimologia: de ordi
    1. adjectiu agricultura Relatiu o pertanyent a l’ordi. Un garbell ordier.
    2. masculí Animal que anava carregat amb l’ordi per al menjar de la rècula.
    3. femení Peça de terra on hi ha hagut sembrat ordi. Blat de moro d’ordiera.
    4. femení Morralet per a donar ordi als animals.
  2. masculí i femení oficis manuals Persona que ven ordi.