orfeó

Accessory
Partició sil·làbica: or_fe_ó
Etimologia: del fr. orphéon, íd., del nom d’Orfeu, músic de la mitologia gr., amb la terminació de odéon ‘edifici per a assaigs musicals’, del gr. ōdeĩon, íd. 1a font: 1888, DLab.
Body
masculí música Societat o agrupació coral.