■ orgue

Compareu: òrgan
Etimologia: del ll. ŏrgănum, i aquest, del gr. órganon ‘eina; instrument; orgue’, der. de érgon ‘acció, obra’ 1a font: 1389
    [plural orgues o, antic i dialectal, òrguens] masculí
  1. música
    1. Instrument musical amb jocs de tubs que, polsades unes tecles, sonen al buf del vent generat per manxes o per ventilador elèctric.
    2. orgue de maneta Piano de maneta.
    3. orgue electrònic electrònica Instrument musical que intenta d’imitar l’orgue clàssic i en el qual els diferents sons i timbres són obtinguts per mitjans electrònics (o, en alguns casos, electromecànics).
  2. figuradament
    1. no estar per orgues Es diu del qui no vol embolicar-se en un afer, una discussió, etc.
    2. orgue de gats Discussió, etc., en què tothom enraona i ningú no s’entén.
  3. armament
    1. Arma que consistia en un conjunt de canons d’arcabús o de fusell, els quals podien ésser disparats de cop o d’un a un.
    2. Llançacoets.
  4. orgue de mar zoologia Cnidari colonial de la subclasse dels alcionaris de l’ordre dels estolonífers (Tubipora musica), amb un esquelet, anomenat políper, de color roig viu i amb pòlips tubulars que li donen un aspecte d’orgue.