■ ortiu
| | ortiva

Partició sil·làbica: or_tiu
Etimologia: del ll. ortivus, -a, -um, íd., der. de ortus, -a, -um, participi de orīri ‘sortir un astre’
    adjectiu astronomia
  1. Relatiu o pertanyent a la sortida d’un astre.
  2. Relatiu o pertanyent a l’orient; oriental.
  3. amplitud ortiva Arc mesurat a l’horitzó entre el punt cardinal est i el punt per on surt un astre.