■ ortodòncia

Partició sil·làbica: or_to_dòn_ci_a
Etimologia: del gr. orthós ‘dret, recte’ i odoús, -óntos ‘dent’
    femení odontologia
  1. Ortodontologia.
  2. Tècnica que té per objecte tractar, corregir i prevenir les irregularitats de posició de les dents.