■ ortodromia

Partició sil·làbica: or_to_dro_mi_a
Etimologia: del gr. orthódromos ‘que corre en línia recta’ 1a font: 1888, DLab.
    femení
  1. geometria
    1. En una superfície esfèrica, línia més curta entre dos punts, que és l’arc de cercle màxim que passa pels dos punts.
    2. cartografia La línia de menor longitud de totes les que passen per dos punts donats de la superfície terrestre.
  2. especialment nàutica i aeronàutica Ruta d’una embarcació o d’una aeronau que coincideix amb l’ortodromia dels seus punts de partida i d’arribada.