■ òstracon

Etimologia: del gr. óstrakon ‘conquilla; tros de terrissa’, i aquest, de óstreon ‘ostra’
    masculí arqueologia
  1. En l’antiguitat, tros de terrissa amb inscripcions.
  2. especialment Òstracon emprat a l’antiga Grècia per a inscriure el nom de la persona destinada a l’ostracisme.