■ oxirrinc
| | oxirrinca

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia oxirinc -a]

Etimologia: del gr. oxýrhygkhos, íd., comp. de oxýs ‘agut’ i rýgkhos ‘bec’
  1. adjectiu ornitologia Que té el bec punxegut.
  2. masculí plural zoologia Nom, sense valor sistemàtic, dels crancs de rostre sortint.