■ paborde

Etimologia: del ll. praepŏsĭtus ‘posat al davant, cap’, a través d’una dissimilació de l’ant. preborde 1a font: 1333
    masculí
  1. Títol eclesiàstic donat al canonge o al monjo que regia una pabordia.
  2. A l’edat moderna, títol honorífic donat als catedràtics de seminari pel fet d’haver-los estat destinades les rendes de les antigues pabordies.
  3. Procurador de confraries religioses.
  4. ball dels pabordes Dansa de caràcter religiós que ballaven amb motiu de la festa major tres pabordes i tres pabordesses.