■ paca2

Etimologia: del fr. ant. pacque, i aquest, probablement del neerl. packe, íd. 1a font: 1859
femení Fardell gros de llana, cotó o altra matèria tèxtil, de peladures, encenalls, etc., premsat i lligat amb cintes metàl·liques o de material plàstic, amb filferros, etc.


Vegeu també:
paca1