■ palatí2
| | palatina

Homòfon: paletí
Etimologia: del ll. palatinus, -a, -um, der. de palatium ‘palau’ 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al palau d’un sobirà. Guàrdia palatina.
  2. adjectiu Revestit d’un ofici en el palau d’un sobirà.
  3. adjectiu A la cort reial catalanoaragonesa, cortesà o domèstic.
  4. adjectiu i masculí i femení Del Palatinat (regió d’Alemanya).
  5. adjectiu dret canònic Relatiu o pertanyent al palau pontifici.
  6. masculí dret romà A l’època imperial, nom que rebien els qui exercien alguna missió al palau.
  7. escola palatina història Antiga escola de la cort merovíngia, on eren educats els nutriti, fills de la noblesa.



    8. Vegeu també:
    palatí1