■ pampa2

Etimologia: del quítxua pampa ‘plana’ 1a font: s. XIV, Torcimany
femení geobotànica Tipus de vegetació estèpica propi de l’Argentina centreoriental, caracteritzat per l’absència d’arbres i per la preponderància de les gramínies i també d’altres famílies herbàcies.


Vegeu també:
pampa1