■ pandero

Etimologia: del cast. pandero, i aquest, del ll. td. pandorius, del gr. pandoúra ‘llaüt de tres cordes’ 1a font: 1492
    masculí
  1. música
    1. Instrument musical consistent en un cèrcol de fusta, l’ull del qual està tapat per una o per ambdues bandes amb pell tibant. Sovint duu cascavells o sonalls fixats en el cèrcol.
    2. cançó de pandero literatura Cançó popular cantada per les majorales de les confraries del Roser.
  2. col·loquialment Anques, cul, darrere.