■ pansir

Etimologia: de pansa 1a font: s. XV
    verb
    1. transitiu Dessecar, el sol o l’excessiva calor o la manca d’humitat, les fruites, la part tendra de les plantes, etc. Aquesta calor pansirà les plantes.
    2. pronominal Emmusteir-se.
  2. pronominal figuradament
    1. Perdre, una persona, la jovenesa, la frescor. Amb la mort de la seva muller ell es pansí.
    2. Ensopir-se, desanimar-se. Esperant-lo ens vam pansir.