■ panteó

Partició sil·làbica: pan_te_ó
Etimologia: del ll. pantheon, i aquest, del gr. pántheion, íd., comp. de pan ‘tot’ i theós ‘déu’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
    masculí
  1. arquitectura
    1. Temple o lloc destinat a tots els déus.
    2. per extensió Església o edifici que conté les tombes dels homes il·lustres o dels sobirans d’un país.
    3. Sepultura monumental on reposen els diversos membres d’una família.
  2. història de les religions Conjunt dels éssers divins. Zeus, sobirà del panteó grec.