pantocràtor

Accessory
Etimologia: del gr. pantokrátōr ‘totpoderós’
Body
  1. adjectiu religió Que ho té o ho domina tot, omnipotent, sobrenom donat a Zeus i a d’altres divinitats gregues de l’època hel·lenística.
  2. adjectiu i masculí art i cristianisme En l’art bizantí i el romànic, dit de Crist representat com a senyor de l’univers. El pantocràtor de Taüll.