■ paradís

Etimologia: del ll. paradīsus, i aquest, del gr. parádeisos ‘jardí, paradís terrenal’, d’origen irànic 1a font: s. XII, Hom.
    masculí
  1. història de les religions
    1. Jardí de felicitat del començ i de la fi dels temps.
    2. paradís celestial cristianisme Estat final dels sants i els àngels constituït essencialment per la visió beatífica.
    3. paradís terrenal cristianisme Paradís dels orígens on Déu col·locà Adam i Eva.
  2. figuradament Estat de felicitat amb relació a llocs amens, confortables, plens de pau.
  3. paradís artificial psicologia Estat d’embriaguesa que hom cerca en estupefaents.
  4. paradís fiscal economia País amb un sistema fiscal d’imposts baixos o nuls que afavoreix l’establiment de la residència legal de persones físiques o jurídiques que volen pagar menys imposts.