■ paraigüet

Partició sil·làbica: pa_rai_güet
Etimologia: de paraigua
    masculí botànica
  1. Bolet de la família de les agaricàcies (Macrolepiota mastoidea), de barret estès i umbonat, de color bru, i peu amb anell, que creix en boscs i prats.
  2. plural Planta herbàcia perenne de la família de les ciperàcies (Cyperus alternifolius), de tiges dretes i nombroses, amb una corona radial de fulles estretes verdes, conreada en jardins i tests.