■ parca2

Etimologia: de l’aleuta parka, íd.
    femení indumentària
  1. Abric de pell, propi dels esquimals, que arriba fins a l’alçada de les cuixes, proveït generalment d’una caputxa i, el de les dones, d’un sac per als infants.
  2. per extensió Nom donat a diverses peces d’abric, amb caputxa o sense, que imiten la parca dels esquimals, i, especialment, a la peça d’abric de teixit impermeable, sovint embuatat, amb caputxa que porta un adornament de pell tot al voltant.



    3. Vegeu també:
    parca1