■ parcial

Partició sil·làbica: par_ci_al
Etimologia: del ll. partialis, íd. 1a font: s. XV, Cauliach
    adjectiu
  1. Que no té lloc sinó en part, no complet, no total. Un eclipsi parcial de Lluna. Eleccions parcials. Indult parcial.
  2. Es diu d’una persona que té una prevenció o un partit pres en favor d’una de les parts en causa, d’un dels aspectes d’una qüestió. Un jutge no ha d’ésser mai parcial.