parer

Accessory
Etimologia: del ll. parēre ‘semblar’; en cat. l’ús verbal de parer va anar decaient aviat en benefici de l’ús substantivat de l’infinitiu amb el valor de ‘opinió’ 1a font: 1242
Body
    masculí
  1. Opinió sobre allò que cal fer en un afer, pensar d’alguna cosa, la inferència que cal treure’n, etc., manera de veure o judicar un assumpte, un fet. El seu parer és que no ho hem d’acceptar. Que cadascú digui, manifesti, el seu parer. Som del mateix parer. Segons el meu parer... Jo soc de parer contrari.
  2. donar de parer (a algú) Semblar-li, fer la impressió. No sé si és possible, però a mi em donà de parer que el veia entrar a casa.